L’ hipogeu XXI de la necròpolis de Calascoves

Vista de l'entrada a Calascoves. L'hipogeu XXI es troba a l'esquerra, a l'entrada del costat est del barranc de Biniadrís,  que forma la "Y" grega amb el barrancs de San Domingo. http://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca%20cast/mapa5.htm.

L'hipogeu XXI és el que està situat més al sud de tota la necròpolis. Va ser excavat en la paret vertical del penyal i és de difícil accés ja que es troba a uns 6 metres d'alçada. La cambra funerària és irregular i presenta uns 63 m2 de superfície.

L'excavació d'urgència (degut a l'expoli que patia el jaciment) de l'hipogeu XXI ha pogut documentar noves creences a partit dels objectes recuperats que mostren el ritual d'enterrament. Es calcula que hi podia haver enterrats uns 186 individus, de totes les edats, en un període de temps entre el segle IX-IV a.C.. És l'únic hipogeu de la necròpolis talaiòtica que presenta un pilar exempt de secció irregular circular (més ampla a la part inferior i superior) excavat, similar als que es troben a altres necròpolis com Cala Morell (Ciutadella) o Es Caparrot de Forma (Maó). Dit pilar presenta la particularitat que en la seva part frontal té excavada una mena de capella central que el perfora de banda a banda. Alguns d'aquets pilars podrien tenir un simbolisme que s'ha relacionat amb els recintes de taula i les taules. És com si culturalment es volgués traslladar a l'espai funerari la possible simbologia religiosa practicada als poblats talaiòtics relacionats amb la Taula i el culte meditarrani del Toro.

L'exemple més clar que relaciona la taula amb els espais funeraris i el brau/toro és l'hipogeu nº 2 de Cala Morell (Ciutadella). El pilar vertical és de secció rectangular i presenta un capitell ben diferenciat i esculpit imitant les banyes d'un brau.

El fet que alguns ossos humans de l'hipogeu XXI de Cales Coves tinguessin una coloració fosca, fa pensar que en el ritual funerari el foc tenia un important protagonisme -de forma similar al que Ferández Miranda va documentar en la investigació del recinte de taula de Torralba a on hi havia un gran foc encès-, pot ser en la purificació del recinte, "costum identificada en altres àmbits insulars" (Guerrero, 1986: 1985; Llull et alii 1999).

Així mateix s'han documentat la utilització en el ritual d'estructures de fusta (la majoria són d'ullastre) en forma de civeres (al igual que s'ha documentat a altres hipogeus de Calascoves i a la Cova des Pas) i, pot ser, en forma de troncs d'arbre buits que farien la funció de taüts, seguint patrons similars trobats a Mallorca. Però degut al mal estar no s'ha pogut fer cap reconstrucció aproximada.

Les ofrenes funeràries

Des del punt de vista de les ofrenes funeràries destaca la ceràmica talaiòtica d'encensaris, vasos de font alt i vasos troncocònics. D'entre els objectes metàl.lics de bronze destaquen tres puntes de fletxa, braçalets, torques i collars. També s'han recuperat ganivets de ferro de diferents fulles, etc. La sorpresa va ser la troballa d'una arracada de plata, extraordinària en el contexte prehistòric insular. També es recolliren una gran diversitat de contes de vidre púniques. Les contes més petites de color blau turquesa han resultat ser de faiença, identificades també en el jaciment de la Cova des Càrritx (1999). 

Les presència de vèrtebres caudals de bòvid i les marques d'eines de metall que presenten demostren la desarticulació de la cua de l'animal  per a ser depositada com a ofrena "be per si mateixa, be com a part del banquet funerari que hagués tingut lloc en el moment de l'enterrament".

Per a més informació:

 http://www.arqueobalear.es/articulos/calesco.PDF%20%20-

Si voleu veure un video sobre Cales Coves:

http://www.youtube.com/watch?v=oqxI0QBg-mU

Els Taps

Un altra element localitzat són els anomenats taps tallats a partir de còndils de fèmurs de bòvids, característics de l'edat del ferro, que només es troben en contexts funeraris i dels quals s'en desconeix la seva funció. Cristóbal Veny en la seva investigació sobre la necròpolis (La necrópolis protohistórica de Cales Coves. Menorca. Madrid, 1982) també va recuperar el que anomena "Fragmento de una apófisis de fémur cortada lateralmente en planos verticales, formando una especie de tapón" (p. 100).

Jordi Hernández i Guasch (www.raco.cat/index.php/Pyrenae/.../165141) en el seu estudi de les necròpolis de Son Real i S'Illa des Porros a Mallorca, suposa que el tap "podria assumir la representació d'una espècie d'alt valor econòmic (força de treball i fems + consum càrnic i derivats) i tal vegada funcionar com a element de substitució, atès el seu sacrifici puntual". La seva importància simbòlica es relacionaria "amb un animal vital per a la producció econòmica i reproducció de la vida social (mitologia i culte indígena mediterranis al voltant del brau, relacionat amb la fecunditat). Hernández pensa que hi hauria una "clara intencionalitat d'evitar el consum de vaca/bou en els rituals", i els taps substituirien, simbòlicament, la presència de l'animal en els ritus funeraris.

En general, els taps tenen forma gairebé cònica amb una de les bandes més ampla i semiesfèrica. Solen estar fragmentats i molts d'ells no estan acabats de tallar. Alguns recorden  la punta de la banya del toro (punta que sol estar fragmentada), i en alguns exemplars es pot apreciar les marques de l'eina en la talla (de la part més ampla a la punta) a partir de les arestes, fins arribar a la textura esponjosa del moll d'os. N'hi ha de mides i tipologies molt diverses.

En aquest link podeu veure digitalitzada l'obra de C. Veny La necrópolis protohistórica de Calas Covas. Menorca
http://books.google.es/books?id=0sFr_B2iBaMC&pg=PA424&hl=es&source=gbs_selected_pages&cad=3#v=onepage&q&f=false

Ses arenes de Baix

•

•On es troba la "naveta" de Ses Arenes de Baix ? 

•

•

 

El monument es troba aprop de la Naveta des Tudons, en un vall fèrtil que connecta el nord i el sud de l’illa.  És uns 500 anys més antic que la naveta des Tudons (1100-1050 a.C). Es compara el monument amb la naveta oriental de Biniac-L’Argentina, caracteritzada per ser un pont entre els dòlmens i les navetes d'enterrament de planta allargada. Les datacions de ©-14 fetes pel laboratori del Real Institut de Patrimoni Arqueològic de Bèlgica desvelen que fou construït fa uns 3600 anys i fou utilitzat entre l’any 1600 i el 1300 a.C.  

•

•S’hi han localitzat 70 cranis d’ambdós sexes majoritàriament adults, i escassa presència d’infants i ancians. 

•L’estructura megalítica medeix uns 8 m. de llarg per 7,4 d’ample. La cambra funerària fa uns 5 metres quadrats, orientada cap el oest, a la qual s’accedeix a través d’un corredor d’uns 1,8 metres de llarg (a l'esquerra de la matge). Els investigadors el consideren un monument insòlit perquè presenta un triple recinte murari fet amb grans blocs de pedra ben encaixades. El mur central és de planta naviforme, i l’exterior és circular. El mur intermig actua de mur de descàrrega. Els espais entre murs foren emplenats amb roques petites, grava i arena, com es pot veure en la segona imatge. Es suposa que estaria cobert per branques, lloses de roca i fang a manera de túmul, i sense pis superior. 

 Neteja de l'estructura, abans de l'excavació.

Com va quedar quan varen retirar la terra que el cubria.

En què va consistir el rituala d'enterrament ?

•Els arqueòlegs pensen que la zona d’exposició dels cadàvers inhumats se situava a l’entrada, els ossos llargs i els 70 cranis sembla que es recollien periòdicament i s’agrupaven en la zona absidal de la cambra funerària (a la dreta de la imatge). Els aixovars són escassos i, excepte alguns objectes de bronze i fragments de ceràmica, han aparegut 70 botons d’os de forma triangular de perforació en “V”. Es suposa que integraven part de la prenda que cubria els morts. Cada botó senyalitza un mort. 

 Botons de forma triangular de perforación en "V" procedents de la Cova des Càrritx. Museu Municipal de Ciutadella. Són semblants als localitzats a ses Arenes de Baix. Formen part del ritual funerari que consistia en enfoltar el cos amb un sudari que envoltava el cos i anava agafat amb aquests botons.

Per a més informació:

 

http://asome.uab.cat/InvestMedJAjcast.htm 

 

http://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca%20cast/mapa6.htm

Sa Cova des morts de Mongofre Nou

És una cova funerària tancada amb un mur megalític, situada al costat dret del penyal que dóna accés a la platja de Mongofre Nou. L'estiu de l'any 1992 va ser netejada i es van recollir tots el óssos humans que estavan tirats degut a les expoliacions i saquetjos durant 20 anys. L'excavació va documentar l'enterrament de més de 300 persones que van viure entre els segles IX-VIII a.C .

Vista des de l'interior de la cova, després de la neteja i abans de l'excavació.

Quin ritual funerari s'hi ha trobat ? 

El ritual de enterament s'ha pogut documentar gràcies a l'excavació. Era molt similar al que hem vist a la Cova des pas. Consistia en posar els cossos del morts en posicó fetal i que posiblemen estarien fermants amb cordes. A diferencia de la Cova des Pas, aqui sí que hi havia ofrenes ceràmiques. I la troballa de taps d'os decorats amb cercles concèntrics, podria indicar que  tambe hi podria haver el ritual de guardar els cabells dels morts, com hem vist a la mateixa Cova des Pas i a la des Càrritx.

En aquesta imatge de l'excavació es pot observar com els esquelets estaven superposats i havien estat desordenats degut a les excavacions clandestines. Una de les ofrenes més interessants va ser la troballa d'un pectoral tallat sobre una plaqueta d'os i recobert en una de les seves cares per una làmina de bronze (es pot veure a la imatge). La seva forma recorda la cara estilitzada d'un toro. La part inferior és més estreta i presenta orificis que servirien per penjar varilles verticals. La superior és més ampla i representa de forma esquemàtica les banyes del bou. En el centre té dos orificis que podrien tenir la funció de penjoll. S'han trobat paral.lels fosos en bronze a Calascoves (cova XXXV), as Càrritx i el Museu Municipal de Ciutadella en conserva un amb les varilles penjades.

Per davall de l'estratigrafia anterior, va aparèixer un esquelet sencer d'una dona d'uns 40 anys que va ser inhumada en posició fetal.

En aquesta imatge es pot veure mig esquelet en posició fetal amb ofrenes de ceràmica. Una de les ceràmiques va ser colocada en el centre del cos. Entre la cadera i els peus es poden veure dues ceràmiques més. Es pensa que aquestes ofrenes es feien per acompanyar els difunts en  l'ambient funerari.

Interior de la cova després de l'excavació. A l'esquerra es veu el mur de tancament, i a la dreta es pot veure l'esquelet de la dona sobre el llit funerari.

http://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/viewFile/122730/169883

Cova des Pas

La Cova d'es Pas va ser descoberta l'any 2005. Es troba en el barranc de Trebaluger, en el terme municipal de Ferreries, a uns 3 km de la mar. És una cova de difícil accés perquè es troba a la part central del barranc. El grup d'espeleòlegs que hi va entrar per primera vegada, entre ells Pere Arnau, li va posar el nom a la cova pel pas estret i perillós que té.

Quin ritual nou s'hi ha identificat ?

L'època de les inhumacions daten de 1400-800a.C. Alguns cossos van ser enterrats en civeres de fusta i envoltats en sudaris de pell d'animal. També s'ha descobert que alguns dels cadàvers tenia rams de plantes, flors o fruits (figues, mores) entre els braços i que varen ser col.locat sobre llits de plantes. Algunes d'questes plantes (cereals, ullastre, romaní, margarita, celidònies, asfodeles...) són aromàtiques i els estudiosos pensen que tindrien un simbolisme important en el ritual de l'enterrament ja que s'ha localitzat el pol.len de les flors entre el sudari i el cos de l'esquelet.

El cabell formava part important del ritual, alguns es trobaren impregnats en fang, o de reïnes oloroses de llentiscle, i estaven trençats. També s'han trobat cabells tallats i guardats en contenidors de banya de bou o de cuir, de forma semblant als que es van trobar a la Cova d'es Càrritx.

La majoria del 70 cossos inhumats es trobaven en pocisió fetal i fermats amb cordes. Estaven col.locats per capes, uns damunt els altres. Els investigadors pensen que la població enterrada a la cova podria ser la que vivia al poblat naviforme de Son Mercer, que es troba a prop de la cova, a la part superior del mateix barranc.

Detall d'un esquelet amb restes de plantes entre els braços.

 L'enterrament  també té un caràcter exepcional ja que s'han trobat restes de texits blans i orgànics  (pulmons, musculars i cerebrals) enganxats als ossos. El que s'hagin conservat tan bé pot ser degut a l'espai reduït de la cova (20 metres quadrats), a la superposició dels esquelests que restaven oxigen a l'aire,  la ventilació permanent de la cova i a la salinitat de l'aire.

    Inhumació d'un adult sobre una civera de fusta.

L'home de la trena

Es tracte d’un adult, corpulent, d’uns 170 cm d’estatura. Fou inhumat en posició fetal, i envoltat per un sudari de pell de bòvid fermat a les espatlles i al maluc amb cordes d’espart.

El ritual funerari contemplava el pentinat i trenat dels llargs cabells.

 L’estany és un metall inexistent a les Balears, i possiblement fou importat des del nord de la Península Ibèrica o de les Illes Britàniques.

Un llit funerari d‘herbes i flors recollí el cos del difunt. En la imatge es pot identificar el crani, la posició de les cames (fèmur, tíbia, peroné), els braços( húmer, cúbit i radi), les mans, la columna vertebral i el coxis. 

Detall del crani i la llarga trena. D’entre els objectes personals destaca una agulla de fusta amb arandelles d’estany pur inserida en la trena (a la dreta de la imatge, de color verd) com a adornament. Es podria tractar d’un element de distinció social o que el difunt podria formar part d'un grup social rellevant

Més informació:

www.uib.es/depart/dha/prehistoria/inves0708/Cova_des_Pas.pdf

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=215528

- La Vanguardia 13 de març del 2011- Cultura. pag. 50
- La Vanguardia 13 de març del 2011- Cultura. pag. 51

 www.uib.es/noticies/?contentId=147232

http://www.uib.es/uom/uom_mallorca/1011/con_historica/2.%20PREHISTORIAII.pdf

La cova des Mussol

La cova des Mussol va ser un gran descobriment  de l'espeleòleg Pere Arnau (el mateix que va descobrir la cova des Càrritx) que el 26 de juny de 1997 es va arriscar a davallar per un penya-segat que cau a pic uns 40 m sobre el mar, a uns 4 km al nord-oest del nucli urbà de Ciutadella.

 

Localització de la Cova des Mussol al penyassegat de Cala Bé (Ciutadella).

Quin és el ritual més antic descobert a la cova des Mussol ? 

A la Sala 1, al voltant d'una foganya es van cremar flors de romaní o camamil.la, i fustes de pi i ullastre, entre d'altres. També es van trobar parts d`animals joves com cabres , porcs , ovelles  i bous, sense indicis que indiquin que havien estat consumits. També hi havien uns grans contenidors de ceràmica, que es suposa que contenien líquids. Per últim es varen trobar estalactites rompudes.

Quina interpretació dóna l'arqueologia a tot açò ?

Sembla que en aquesta sala s'hi feia un dels rituals més antics coneguts  a Menorca  fa més de 4000 anys. El difícil accés per la mar fa pensar que no hi vivien i que només s'hi anava per fer un ritual que consistia en  ofrenes a la Mare Terra, de forma semblant al ritual descobert a la cova des Càrritx (ditades i olleta ceràmica). Es pensa que les fustes, les flors i plantes aromàtiques com el romaní o la camamil.la en contacte amb el foc desprendrien bona olor i formarien una part important del ritual, de la mateixa manera que la carn, els líquids i les estalactites.

Què més es va descobrir d'excepcional a la Cova des Mussol ?

Ens ha semblat interessant citar un article de Rafael Micó que descriu molt bé el que es va trobar en l'interior de la cova. "Té un recorregut d'uns 200 m i el seu interior es divideix en set sales. En una de les més amagades i petites, de només 10 m quadrats, es van trobar petits objectes de fusta, un material que només resisteix el pas del temps en condicions ambientals excepcionals. Dues peces en particular destacaven sobre les altres. Es tractava de les primeres talles amb trets humans documentades en l'arqueologia balear. La primera representava un cap humà i jeia de perfil al peu d'un ressalt de la roca. A l'altra banda de la sala i en un lloc preeminent, hi havia la segona. Sorprenentment, aquesta mostrava un cap humà coronat per dos apèndixs a manera de banyes. En l'espai entre ambdues, hi havia també tres gresoles per il·luminar l'estança.

La talla antropomorfa és la representació d'un ésser humà concret, potser la d'un dels qui van arribar fins allà. En canvi, la talla zooantropomorfa fa referència a un "ésser híbrid", el mateix conjunt que inclou composicions tan cèlebres com l'Esfinx o els Centaures. Aquests éssers imaginaris tenien el seu paper en les narracions mitològiques de l'Antiguitat, uns relats molt elaborats a través dels quals una comunitat expressava les seves creences filosòfiques i religioses. La figura des Mussol podria ser el precedent del déu celta conegut com a Cernunnos, "El Banyut", vinculat al món subterrani i considerat font de fertilitat, provisió i abundància.

Quina va ser la funció d'aquests objectes? Per respondre, primer hem de considerar l'indret on van ser utilitzats. La cova des Mussol es localitza en un paratge impressionant, lluny dels espais quotidians de les comunitats de l'època. Algunes persones van accedir a la cova jugant-se la vida i s'hi van endinsar amb la llum de petites llànties. Després d'arrossegar-se per una rampa estreta i humida, es van reunir en secret amb un ésser mitològic a qui havien de contemplar i potser escoltar. Aquesta cerimònia constituïa una experiència fora del comú, reservada només a unes poques persones. Formava part d'un ritual de tipus iniciàtic. Qui el superés amb èxit veia transformada la seva condició social. Es convertia en un "xamà" o "mitjancer", una persona capaç de resoldre conflictes, guarir malalties o intercedir entre la comunitat i els seus móns imaginaris".

Rafael Micó

Departamento de Prehistoria

Universitat Autònoma de Barcelona

rafael.mico@uab.es

Obtener en PDF

 Planta de la Cova des Mussol. A la Sala 1 (de color groc) es van trobar les ofreces al voltant d'una foganya. A la Sala 3 (de color blau) es van trobar les dues talles de fusta.

http://www.mnat.es/exposic/pentinar/galeriacas.htm
http://asome.uab.cat/InvestMedJ.htm

                                                         Talla antropomorfa.

Cova des Mussol, sala 3, n. S3c-VM-14a/15a.
Olea europaea (ullastre o olivera).
Alçada 9,4 cm
1200 – 1000 a.n.e.
Lull et alii 1999a, làm. 14.

Aquesta talla és la primera imatge descoberta d'un menorquí. És un cap tallat en fusta d'ullastre fa més de 3.000 anys. Té realisme humà amb orelles, nas, ulls, boca, front, coll, nuca i mandíbula. Vol fer com si volgués parlar per la forma de la col.locació de la boca un poc oberta. Es pensa que representa a la persona que s'arriscà a anar a la cova, segurament per la mar i es posà en contacte amb la divinitat, com si fos un xamà.

Talla zooantropomorfa
Cova de Es Mussol, sala 3, n. S3c-VM-10a.
Olea europea (ullastre o olivera).
Alçada 14,9 cm.
1200 - 1000 a.n.e.
Lull et alii 1999a, lám. 17.

 La talla zooantropomorfa també está feta de fusta. És una figura sincrètica, és a dir, té forma humana i animal amb dues banyes que es pensa que simbolitzen un cèrvol jove. Té una expressió seriosa, amb agudes i oblícues faccions oculars i una boca horitzontal. Destaquen els sentits de la parla (boca) i la vista (ulls). En canvi no té orelles. Pot ser un ésser sobrenatural que habita devall la terra  i potser tingui relació amb el culte al crani com a ceremónia ritual, és com un cap simbólic privilegiat. S'ha interpretat com un déu subterrani, de les profunditats de la terra, que ha substituit el principi femení de la deessa Mare, que havíem vist a la cova des Càrritx, simbolitzada amb una olleta globular de cerámica amb els dos pits marcats.

Cristóbal Veny (La necrópolis protohistórica de Calas Covas. Menorca, 1982) va localitzar dues banyes de bronze en la Cova VII (segles VIII-VII a.C.) que interpreta com les banyes d'un boc jove. Són curtes i rectes amb un lleuger combament en un sol pla (15,5 cm de llarg per 2,8 cm de diàmetre en la base). Presenten en la base una banda de reforç en relleu amb quatre orificis circolars que se creuen perpendicularment dos a dos. Més que una funció sagrada, Veny pensa que les duens banyes serien un atribut d'autoritat que coronarien un casquet de cuir, al que anirien cosides a través dels quatre orificis. Així, reproduirien la imatge autoritària d'un cap de tribu, de forma similar a la cultura nuràgica de Cerdenya.

A la part superior podeu veure una fotografia de les banyes. Museu de Menorca.

D'alguna manera, les banyes del boc tindrien un sincretisme similar al de la talla zooantropomorfa de Es Mussol. Convertit en un ésser híbrid, l'hipotètic cap de tribu adquiria una dimensió divina que l'allunyava dels mortals, i devia ser enterrat amb els seus atributs d'autoritat, on es fusionarien la força animal amb la humana en un contex igualment subterrani (hipogeu), en aquest cas funerari. 

La trepanació cranial

Crani de sa cova des Càrritx ( 1450 - 800 a.C).
Museu Municipal de Ciutadella.

Es feien trepanacions a individus vius ?Com es pot identificar una trepanació feta a un individu viu ?

La trepanació cranial és una pràctica ritual documentada durant el neolític. En l'Antic Egipte hi havia autèntics especialistes en fer trepanacions. Recordeu el cas de Sinué l'egipci, protagonista de la novela històrica de Mika Waltari publicada el 1945.

La trepanació consisteix en fer un forat al crani d'un individu. Hi ha dos tipus de trepanació. La que es fa a individus vius i que la ferida va cicatritzar (l'os va tornar a crèixer) però que no sabem quina funció terapèutica devia tenir.

A la cova des Càrritx s'hi han descobert trepanacións a individus ja morts (queda el forat més o menys rodó)  i sembla que la intenció fou obtenir un fragment de rodel.la craniada per servir d'amulet. Açò podria ser un indici de que aquestes cultures tenian un culte al cap i guardaven un fragment del crani, pot ser per recordar a aquella persona morta.

Crani de sa Cova des Càrritx. Museu Municipal de Ciutadella.

 Els especialistes pensen que les trepanacions no poden classificar-se estrictament com a patologies en tant que són resultat d'operacions planificades pels éssers humans. Independentment de que la intenció fora curar, castigar, exhibir una certa posició socio-económica o, per què no, experimentar, la seva explicació inmediata no afecta a factores estrictament biològics sino culturals.

Així mateix es pensa que l'objectiu de les trepanacions podia ser ritual o màgic. Podia haver consistit en
propiciar las capacitats adivinatòries o curatives d'individus amb poders sobrenaturals, sotmetre a proves a certes persones que gaudien de certa autoritat i poder o fins i tot intentar “ressucitar” a persones que haguessin caigut en un estat inconscient. Açò explicaria que la trepanació se fes sempre sobre les personas
vivas. Els casos considerats com a  postmortem no es podrien entendre com a intents fallits en els que l'individu va morir instantàneament o poc temps després.

http://213.0.4.19/servlet/SirveObras/12159849775985982976402/038748_0001.pdf

Muntatge procedent de l'exposició "Pentinar la mort".

Primer us social de sa Cova des Càrritx (1600/1400 a.C.)

La cova des Càrritx va ser descoberta l'any 1995. Es troba al barranc d'Algendar (Terme municipal de Ciutadella). Es tracta d'una cova cementeri emprada al llarg de 600 anys en la que es varen inhumar més de
 200 persones.


En què consisteix l'animisme descobert a la Cova des Càrritx ? Quina finalitat tindria ?

Una de les coses més interessants que s'hi ha descobert (al final de la sala 4 i entrada a la sala 6) són les marques molt visibles de ditades humanes allargades sobre una colada de fang. Es pensa que les ditades tindrien una finalitat religiosa: protegir-se de les forces “sobrenaturals” o dels poders imaginaris atribuïts a forces naturals (l'interior de la terra simbolitzada per la cova) no controlables pels humans. És un clar exemple d’”animisme”(animar la naturalesa), una forma de transferir les formes de pensar humà a la naturalesa. Aquesta transferència de pensament també està en la base de les primeres manifestacions artístiques.

Quin objecte pot establir alguna relació entre la Cova, la Mare Terra i la Fertilitat ?

 A la sala 7 també s'ha trobat una petita olla de ceràmica de formes arrodonides que sembla que marcava el final del trajecte de dins sa cova (pintat de color morat en el plànol). Té dos pronunciats “mamelons” (pits), encarats cap a l’espectador, que s'han interpretat simbòlicament com la fertilitat, materialitzada en els atributs sexuals femenins associats a la Mare Terra.

Olleta simbòlica amb aplics
Cova des Càrritx, sala 7, n. VCO-5.
Ceràmica.
Alçada 6,8 cm.
1600 -1450 a.n.e.
Lull et alii 1999a, fig. 3.11.

Quin ritual funerari s'hi ha descobert i quins objectes s'empraven en aquest ritual ?

A la sala nº 5 (de color blau fosc, a la part superior del plànol) es va descobrir un dels rituals funeraris més interessants (1.100 a.C.). Consitia en el tallat i tenyit dels cabells amb un pigment vermell d'alguns individus morts; es purificaven en substáncies olioses i es posaven els cabells en contenidors tancats de fusta o de banya de bou. Aquest ritual segurament es relaciona amb el culte al cap. I tambè pot ser es podria relacionar amb un cert grau de diferenció social entre les comunitats humanes que varen emprar la cova per enterrar els seus morts.

Sigui com vulgui, és una forma de recordar per part dels vius les ànimes dels difuntsts, que espiritualment segueixen formant part de la comunitat. Continuen en la memòria del món interior dels vius, rememorant fets vitals, que segueixen nodrint el món sensible del grup que han contribuit a consolidar.

En la fotografía de l'esquerra podem veure: un pectoral de bronze corniforme i amb varilles penjades; una pinta de fusta (part superior dreta) , l´escudella i l'espátula de fusta que s'empraren per tenyir els cabells i els contenidors on guardaven els cabells. Cada contenidor està tapat amb uns taps decorats amb cercles concèntrics gravats amb una gran perfecció.

Vas troncocònic amb espàtula
Cova des Càrritx, sala 5, n. X5-VM-26.
Buxus cf. Balearica (boj).
Alçada 7,2 cm.
1100 - 800 a.n.e.
Lull et alii 1999a, lám. 66.

Taps d'os que servien per tapar els contenidors dels cabells humans.
Cueva de Es Càrritx, sala 1.
Escàpula o costella de mamífer gran.
1100 – 800 a.n.e.
Lull et alii 1999a.

La pinta "màgica". Un dels objectes més interesants és una pinta feta de fusta de boix, posiblement tallada amb ganivets de sílex o de metall i pulida amb arena. Té forma  de rata pinyada (animal relacionat amb el món subterrani de les coves) amb les ales obertes, i és un exemple de com la naturalesa pot servir com a font d'inspiració i transmetre el seu poder "màgic" com a objecte ritual relacionat amb el pentinat i tenyit dels cabells.
 

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1128/5-finestra.html

Més informació a:

Vicente Lull.Rafael Micó.Cristina Rihuete Herrada.Roberto Risch (1999); Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol.

http://www.mnat.es/exposic/pentinar/galeriacas.htm