L’ hipogeu XXI de la necròpolis de Calascoves

Vista de l'entrada a Calascoves. L'hipogeu XXI es troba a l'esquerra, a l'entrada del costat est del barranc de Biniadrís,  que forma la "Y" grega amb el barrancs de San Domingo. http://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca%20cast/mapa5.htm.

L'hipogeu XXI és el que està situat més al sud de tota la necròpolis. Va ser excavat en la paret vertical del penyal i és de difícil accés ja que es troba a uns 6 metres d'alçada. La cambra funerària és irregular i presenta uns 63 m2 de superfície.

L'excavació d'urgència (degut a l'expoli que patia el jaciment) de l'hipogeu XXI ha pogut documentar noves creences a partit dels objectes recuperats que mostren el ritual d'enterrament. Es calcula que hi podia haver enterrats uns 186 individus, de totes les edats, en un període de temps entre el segle IX-IV a.C.. És l'únic hipogeu de la necròpolis talaiòtica que presenta un pilar exempt de secció irregular circular (més ampla a la part inferior i superior) excavat, similar als que es troben a altres necròpolis com Cala Morell (Ciutadella) o Es Caparrot de Forma (Maó). Dit pilar presenta la particularitat que en la seva part frontal té excavada una mena de capella central que el perfora de banda a banda. Alguns d'aquets pilars podrien tenir un simbolisme que s'ha relacionat amb els recintes de taula i les taules. És com si culturalment es volgués traslladar a l'espai funerari la possible simbologia religiosa practicada als poblats talaiòtics relacionats amb la Taula i el culte meditarrani del Toro.

L'exemple més clar que relaciona la taula amb els espais funeraris i el brau/toro és l'hipogeu nº 2 de Cala Morell (Ciutadella). El pilar vertical és de secció rectangular i presenta un capitell ben diferenciat i esculpit imitant les banyes d'un brau.

El fet que alguns ossos humans de l'hipogeu XXI de Cales Coves tinguessin una coloració fosca, fa pensar que en el ritual funerari el foc tenia un important protagonisme -de forma similar al que Ferández Miranda va documentar en la investigació del recinte de taula de Torralba a on hi havia un gran foc encès-, pot ser en la purificació del recinte, "costum identificada en altres àmbits insulars" (Guerrero, 1986: 1985; Llull et alii 1999).

Així mateix s'han documentat la utilització en el ritual d'estructures de fusta (la majoria són d'ullastre) en forma de civeres (al igual que s'ha documentat a altres hipogeus de Calascoves i a la Cova des Pas) i, pot ser, en forma de troncs d'arbre buits que farien la funció de taüts, seguint patrons similars trobats a Mallorca. Però degut al mal estar no s'ha pogut fer cap reconstrucció aproximada.

Les ofrenes funeràries

Des del punt de vista de les ofrenes funeràries destaca la ceràmica talaiòtica d'encensaris, vasos de font alt i vasos troncocònics. D'entre els objectes metàl.lics de bronze destaquen tres puntes de fletxa, braçalets, torques i collars. També s'han recuperat ganivets de ferro de diferents fulles, etc. La sorpresa va ser la troballa d'una arracada de plata, extraordinària en el contexte prehistòric insular. També es recolliren una gran diversitat de contes de vidre púniques. Les contes més petites de color blau turquesa han resultat ser de faiença, identificades també en el jaciment de la Cova des Càrritx (1999). 

Les presència de vèrtebres caudals de bòvid i les marques d'eines de metall que presenten demostren la desarticulació de la cua de l'animal  per a ser depositada com a ofrena "be per si mateixa, be com a part del banquet funerari que hagués tingut lloc en el moment de l'enterrament".

Per a més informació:

 http://www.arqueobalear.es/articulos/calesco.PDF%20%20-

Si voleu veure un video sobre Cales Coves:

http://www.youtube.com/watch?v=oqxI0QBg-mU

Els Taps

Un altra element localitzat són els anomenats taps tallats a partir de còndils de fèmurs de bòvids, característics de l'edat del ferro, que només es troben en contexts funeraris i dels quals s'en desconeix la seva funció. Cristóbal Veny en la seva investigació sobre la necròpolis (La necrópolis protohistórica de Cales Coves. Menorca. Madrid, 1982) també va recuperar el que anomena "Fragmento de una apófisis de fémur cortada lateralmente en planos verticales, formando una especie de tapón" (p. 100).

Jordi Hernández i Guasch (www.raco.cat/index.php/Pyrenae/.../165141) en el seu estudi de les necròpolis de Son Real i S'Illa des Porros a Mallorca, suposa que el tap "podria assumir la representació d'una espècie d'alt valor econòmic (força de treball i fems + consum càrnic i derivats) i tal vegada funcionar com a element de substitució, atès el seu sacrifici puntual". La seva importància simbòlica es relacionaria "amb un animal vital per a la producció econòmica i reproducció de la vida social (mitologia i culte indígena mediterranis al voltant del brau, relacionat amb la fecunditat). Hernández pensa que hi hauria una "clara intencionalitat d'evitar el consum de vaca/bou en els rituals", i els taps substituirien, simbòlicament, la presència de l'animal en els ritus funeraris.

En general, els taps tenen forma gairebé cònica amb una de les bandes més ampla i semiesfèrica. Solen estar fragmentats i molts d'ells no estan acabats de tallar. Alguns recorden  la punta de la banya del toro (punta que sol estar fragmentada), i en alguns exemplars es pot apreciar les marques de l'eina en la talla (de la part més ampla a la punta) a partir de les arestes, fins arribar a la textura esponjosa del moll d'os. N'hi ha de mides i tipologies molt diverses.

En aquest link podeu veure digitalitzada l'obra de C. Veny La necrópolis protohistórica de Calas Covas. Menorca
http://books.google.es/books?id=0sFr_B2iBaMC&pg=PA424&hl=es&source=gbs_selected_pages&cad=3#v=onepage&q&f=false

Ses arenes de Baix

•

•On es troba la "naveta" de Ses Arenes de Baix ? 

•

•

 

El monument es troba aprop de la Naveta des Tudons, en un vall fèrtil que connecta el nord i el sud de l’illa.  És uns 500 anys més antic que la naveta des Tudons (1100-1050 a.C). Es compara el monument amb la naveta oriental de Biniac-L’Argentina, caracteritzada per ser un pont entre els dòlmens i les navetes d'enterrament de planta allargada. Les datacions de ©-14 fetes pel laboratori del Real Institut de Patrimoni Arqueològic de Bèlgica desvelen que fou construït fa uns 3600 anys i fou utilitzat entre l’any 1600 i el 1300 a.C.  

•

•S’hi han localitzat 70 cranis d’ambdós sexes majoritàriament adults, i escassa presència d’infants i ancians. 

•L’estructura megalítica medeix uns 8 m. de llarg per 7,4 d’ample. La cambra funerària fa uns 5 metres quadrats, orientada cap el oest, a la qual s’accedeix a través d’un corredor d’uns 1,8 metres de llarg (a l'esquerra de la matge). Els investigadors el consideren un monument insòlit perquè presenta un triple recinte murari fet amb grans blocs de pedra ben encaixades. El mur central és de planta naviforme, i l’exterior és circular. El mur intermig actua de mur de descàrrega. Els espais entre murs foren emplenats amb roques petites, grava i arena, com es pot veure en la segona imatge. Es suposa que estaria cobert per branques, lloses de roca i fang a manera de túmul, i sense pis superior. 

 Neteja de l'estructura, abans de l'excavació.

Com va quedar quan varen retirar la terra que el cubria.

En què va consistir el rituala d'enterrament ?

•Els arqueòlegs pensen que la zona d’exposició dels cadàvers inhumats se situava a l’entrada, els ossos llargs i els 70 cranis sembla que es recollien periòdicament i s’agrupaven en la zona absidal de la cambra funerària (a la dreta de la imatge). Els aixovars són escassos i, excepte alguns objectes de bronze i fragments de ceràmica, han aparegut 70 botons d’os de forma triangular de perforació en “V”. Es suposa que integraven part de la prenda que cubria els morts. Cada botó senyalitza un mort. 

 Botons de forma triangular de perforación en "V" procedents de la Cova des Càrritx. Museu Municipal de Ciutadella. Són semblants als localitzats a ses Arenes de Baix. Formen part del ritual funerari que consistia en enfoltar el cos amb un sudari que envoltava el cos i anava agafat amb aquests botons.

Per a més informació:

 

http://asome.uab.cat/InvestMedJAjcast.htm 

 

http://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca%20cast/mapa6.htm