martes, 8 de febrero de 2011

La cova des Mussol


La cova des Mussol va ser un gran descobriment  de l'espeleòleg Pere Arnau (el mateix que va descobrir la cova des Càrritx) que el 26 de juny de 1997 es va arriscar a davallar per un penya-segat que cau a pic uns 40 m sobre el mar, a uns 4 km al nord-oest del nucli urbà de Ciutadella.
 
http://asome.uab.cat/InvestMedJMj.gif
Localització de la Cova des Mussol al penyassegat de Cala Bé (Ciutadella).

Quin és el ritual més antic descobert a la cova des Mussol ? 

A la Sala 1, al voltant d'una foganya es van cremar flors de romaní o camamil.la, i fustes de pi i ullastre, entre d'altres. També es van trobar parts d`animals joves com cabres , porcs , ovelles  i bous, sense indicis que indiquin que havien estat consumits. També hi havien uns grans contenidors de ceràmica, que es suposa que contenien líquids. Per últim es varen trobar estalactites rompudes.

Quina interpretació dóna l'arqueologia a tot açò ?

Sembla que en aquesta sala s'hi feia un dels rituals més antics coneguts  a Menorca  fa més de 4000 anys. El difícil accés per la mar fa pensar que no hi vivien i que només s'hi anava per fer un ritual que consistia en  ofrenes a la Mare Terra, de forma semblant al ritual descobert a la cova des Càrritx (ditades i olleta ceràmica). Es pensa que les fustes, les flors i plantes aromàtiques com el romaní o la camamil.la en contacte amb el foc desprendrien bona olor i formarien una part important del ritual, de la mateixa manera que la carn, els líquids i les estalactites.

Què més es va descobrir d'excepcional a la Cova des Mussol ?

Ens ha semblat interessant citar un article de Rafael Micó que descriu molt bé el que es va trobar en l'interior de la cova. "Té un recorregut d'uns 200 m i el seu interior es divideix en set sales. En una de les més amagades i petites, de només 10 m quadrats, es van trobar petits objectes de fusta, un material que només resisteix el pas del temps en condicions ambientals excepcionals. Dues peces en particular destacaven sobre les altres. Es tractava de les primeres talles amb trets humans documentades en l'arqueologia balear. La primera representava un cap humà i jeia de perfil al peu d'un ressalt de la roca. A l'altra banda de la sala i en un lloc preeminent, hi havia la segona. Sorprenentment, aquesta mostrava un cap humà coronat per dos apèndixs a manera de banyes. En l'espai entre ambdues, hi havia també tres gresoles per il·luminar l'estança.

La talla antropomorfa és la representació d'un ésser humà concret, potser la d'un dels qui van arribar fins allà. En canvi, la talla zooantropomorfa fa referència a un "ésser híbrid", el mateix conjunt que inclou composicions tan cèlebres com l'Esfinx o els Centaures. Aquests éssers imaginaris tenien el seu paper en les narracions mitològiques de l'Antiguitat, uns relats molt elaborats a través dels quals una comunitat expressava les seves creences filosòfiques i religioses. La figura des Mussol podria ser el precedent del déu celta conegut com a Cernunnos, "El Banyut", vinculat al món subterrani i considerat font de fertilitat, provisió i abundància.
Quina va ser la funció d'aquests objectes? Per respondre, primer hem de considerar l'indret on van ser utilitzats. La cova des Mussol es localitza en un paratge impressionant, lluny dels espais quotidians de les comunitats de l'època. Algunes persones van accedir a la cova jugant-se la vida i s'hi van endinsar amb la llum de petites llànties. Després d'arrossegar-se per una rampa estreta i humida, es van reunir en secret amb un ésser mitològic a qui havien de contemplar i potser escoltar. Aquesta cerimònia constituïa una experiència fora del comú, reservada només a unes poques persones. Formava part d'un ritual de tipus iniciàtic. Qui el superés amb èxit veia transformada la seva condició social. Es convertia en un "xamà" o "mitjancer", una persona capaç de resoldre conflictes, guarir malalties o intercedir entre la comunitat i els seus móns imaginaris".

Rafael Micó

Departamento de Prehistoria

Universitat Autònoma de Barcelona

Obtener en PDF

 Planta de la Cova des Mussol. A la Sala 1 (de color groc) es van trobar les ofreces al voltant d'una foganya. A la Sala 3 (de color blau) es van trobar les dues talles de fusta.

http://www.mnat.es/exposic/pentinar/galeriacas.htm
http://asome.uab.cat/InvestMedJ.htm


                                                         Talla antropomorfa.

Cova des Mussol, sala 3, n. S3c-VM-14a/15a.
Olea europaea (ullastre o olivera).
Alçada 9,4 cm
1200 – 1000 a.n.e.
Lull et alii 1999a, làm. 14.

Aquesta talla és la primera imatge descoberta d'un menorquí. És un cap tallat en fusta d'ullastre fa més de 3.000 anys. Té realisme humà amb orelles, nas, ulls, boca, front, coll, nuca i mandíbula. Vol fer com si volgués parlar per la forma de la col.locació de la boca un poc oberta. Es pensa que representa a la persona que s'arriscà a anar a la cova, segurament per la mar i es posà en contacte amb la divinitat, com si fos un xamà.




Talla zooantropomorfa
Cova de Es Mussol, sala 3, n. S3c-VM-10a.
Olea europea (ullastre o olivera).
Alçada 14,9 cm.
1200 - 1000 a.n.e.
Lull et alii 1999a, lám. 17.
 La talla zooantropomorfa també está feta de fusta. És una figura sincrètica, és a dir, té forma humana i animal amb dues banyes que es pensa que simbolitzen un cèrvol jove. Té una expressió seriosa, amb agudes i oblícues faccions oculars i una boca horitzontal. Destaquen els sentits de la parla (boca) i la vista (ulls). En canvi no té orelles. Pot ser un ésser sobrenatural que habita devall la terra  i potser tingui relació amb el culte al crani com a ceremónia ritual, és com un cap simbólic privilegiat. S'ha interpretat com un déu subterrani, de les profunditats de la terra, que ha substituit el principi femení de la deessa Mare, que havíem vist a la cova des Càrritx, simbolitzada amb una olleta globular de cerámica amb els dos pits marcats.

Cristóbal Veny (La necrópolis protohistórica de Calas Covas. Menorca, 1982) va localitzar dues banyes de bronze en la Cova VII (segles VIII-VII a.C.) que interpreta com les banyes d'un boc jove. Són curtes i rectes amb un lleuger combament en un sol pla (15,5 cm de llarg per 2,8 cm de diàmetre en la base). Presenten en la base una banda de reforç en relleu amb quatre orificis circolars que se creuen perpendicularment dos a dos. Més que una funció sagrada, Veny pensa que les duens banyes serien un atribut d'autoritat que coronarien un casquet de cuir, al que anirien cosides a través dels quatre orificis. Així, reproduirien la imatge autoritària d'un cap de tribu, de forma similar a la cultura nuràgica de Cerdenya.

A la part superior podeu veure una fotografia de les banyes. Museu de Menorca.

D'alguna manera, les banyes del boc tindrien un sincretisme similar al de la talla zooantropomorfa de Es Mussol. Convertit en un ésser híbrid, l'hipotètic cap de tribu adquiria una dimensió divina que l'allunyava dels mortals, i devia ser enterrat amb els seus atributs d'autoritat, on es fusionarien la força animal amb la humana en un contex igualment subterrani (hipogeu), en aquest cas funerari. 


martes, 1 de febrero de 2011

La trepanació cranial

Crani de sa cova des Càrritx ( 1450 - 800 a.C).
Museu Municipal de Ciutadella.
Es feien trepanacions a individus vius ?Com es pot identificar una trepanació feta a un individu viu ?

La trepanació cranial és una pràctica ritual documentada durant el neolític. En l'Antic Egipte hi havia autèntics especialistes en fer trepanacions. Recordeu el cas de Sinué l'egipci, protagonista de la novela històrica de Mika Waltari publicada el 1945.

La trepanació consisteix en fer un forat al crani d'un individu. Hi ha dos tipus de trepanació. La que es fa a individus vius i que la ferida va cicatritzar (l'os va tornar a crèixer) però que no sabem quina funció terapèutica devia tenir.

A la cova des Càrritx s'hi han descobert trepanacións a individus ja morts (queda el forat més o menys rodó)  i sembla que la intenció fou obtenir un fragment de rodel.la craniada per servir d'amulet. Açò podria ser un indici de que aquestes cultures tenian un culte al cap i guardaven un fragment del crani, pot ser per recordar a aquella persona morta.

Crani de sa Cova des Càrritx. Museu Municipal de Ciutadella.

 Els especialistes pensen que les trepanacions no poden classificar-se estrictament com a patologies en tant que són resultat d'operacions planificades pels éssers humans. Independentment de que la intenció fora curar, castigar, exhibir una certa posició socio-económica o, per què no, experimentar, la seva explicació inmediata no afecta a factores estrictament biològics sino culturals.

Així mateix es pensa que l'objectiu de les trepanacions podia ser ritual o màgic. Podia haver consistit en
propiciar las capacitats adivinatòries o curatives d'individus amb poders sobrenaturals, sotmetre a proves a certes persones que gaudien de certa autoritat i poder o fins i tot intentar “ressucitar” a persones que haguessin caigut en un estat inconscient. Açò explicaria que la trepanació se fes sempre sobre les personas
vivas. Els casos considerats com a  postmortem no es podrien entendre com a intents fallits en els que l'individu va morir instantàneament o poc temps després.

http://213.0.4.19/servlet/SirveObras/12159849775985982976402/038748_0001.pdf




Muntatge procedent de l'exposició "Pentinar la mort".