domingo, 6 de mayo de 2012

La Nau des Tudons. Un poc d'història

     Emile Cartailhac 1892


La Nau des Tudons (Ciutadella) fou saquejada (ja s’havien tret ossos i objectes arqueològics) des de finals del segle XIX quan va ser visitada pel prehistoriador E. Cartailhac. Té planta de ferradura allargada i la forma d'una nau invertida (d'aquí prové en nom de nau o naveta). 
L’any 1959 va ser excavada i restaurada sota la supervisió del prestigiós arqueòleg Lluís Pericot.Fins a l'excavació, la naveta va servir de pont de bestiar.
La darrera restauració i excavació definitiva data de l’any 1975.
Presentava la part de l’absis esfondrada i la cambra superior havia estat parcialment buidada.

Mides exteriors:
Llargada 13,60 m.
Amplada 6,40 m.
Alçada 4,50 m.
Amplada façana 5,85 m.
Mides del corredor a manera de vestíbul gairebé quadrat:
Llargada 1,37 m.
Amplada 1,27 m.
Alçada 3,35 m.
Mides cambra inferior:
Llargada 7,25m.
Amplada 1,87m.
Alçada 2,25 m.
Mides cambra superior:
Llargada 7,10 m.
Amplada 1,90 m..
Alçada 0,85 m.
Segons Lluís Plantalamor Massanet. Larquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó 1991.



     Fotografia Toni Vidal
Presenta un efecte,volgut, de monumentalitat arquitectònica, 

com una manifestació visual d’un poder fruit de l’esforç d’una

col.lectivitat, molt poc corrent durant la prehistòria.

La façana no és recta, presenta una lleugera concavitat.

Es troben aillades, enfora dels assentaments d’hàbitat, en llocs 

visibles i de fàcil accés. Pot ser actuarien de marcador 

d’influència territorial. Originàriament, estaria circumval·lada

per un recinte sagrat, semblanta a un temenos. 

La tècnica constructiva s'anomena ciclòpia. Presenta un doble 

mur: l'intern i l'extern, tal com es pot veure en el plànol, i dues 

cambres.  Es  parteix d'una primera base de grans lloses 

megalítiques (recorda l'estructua dels dolmens) col.locades 

sobre un  sòl pla i rocòs. Les filades de pedra superiors són més 

petites i treballades, i s'encaixen horitzontalment a partir de 

blocs de pedrarectangulars que s'inclinen a mesura que es puja 

en alçada. Dita inclinació interior permet que l'espai a cobrir en 

la part superior sigui menor. Recorda la tècnica de 

l'aproximació de filades. Es desconeix com seria la part 

superior. Pot ser formaria una estructura triangular, com la 

quilla d'un vaixell. Però no hi ha constància de que fos així.

La Nau des Tudons està considerat l'edifici íntegrament 

conservat més antic d'Europa.


                                 Cambra funerària i xemeneia d'accés a la cambra superior. 


                             Cambra superior.



Cambra funerària amb els diferents nivells arqueològics

Les dues primeres capes eren de terra fosca de 15cm cada 


una amb ossos desordenats i en poca quantitat.


El tercer nivell tenia 25cm, de terra quasi blanca i més 


quantitat d’ossos també desordenats.


La 4ª capa era de color marró, d’ossos gairebé podrits  


deposats sobre un llit de pedretes. Hi havia 4 tombes 


assenyalades per una pedra.

Dibuixos de C. Veny.“Las navetas” a Geografia e historia de Menorca. Tom III, 1982

A partir dels descobriments de la cova des Càrritx(1995) 


els botons d’os de perforació en “V” formarien part 


d’una prenda de vestir d’us quotidià que acompanyava 


als difunts en el ritual d’inhumació en que es 


depositaven els cossos directament sobre l’enllosat 


(1450- 1300 a.C.).


S'hi van localitzar al menys les restes d'un centenar 


d'individus inhumats.


Hi havia pocs elements d’ornament personal. El ritual 


canvia a partir 1.100 a.C. amb el protagonisme simbòlic 


del cap i amb el tallat i tenyit ritual dels cabells 


d’algunes de les persones mortes i la introducció en 


petits contenidors tancatsde llenya o banya de bòvid,


que es tapaven amb taps d’os circulars i decorats amb 


cercles com el que podeu observar en el dibuix, trobat a 


la naveta des Tudons.



  Alguns dels vasos de ceràmica procedents de l'excavació de la naveta des Tudons, exposats al Museu de Menorca.



sábado, 5 de mayo de 2012

Les navetes d'enterrament



Els primers menorquins s’adapten a la insularitat amb característiques de l’edat de bronze mitjà i final europeu. Són agricultors i ramaders i construeixen les seves vivendes de pedra en forma de planta de ferradura allargada (conegudes com a naviformes).  


Les primeres construccions funeràries conegudes són els hipogeus de Biniai Nou. Els hipogeus allargaran la seva planta i es començaran a construir els sepulcres megalítics i les navetes d’enterrament.

Les navetes d'enterrament són monuments funeraris, tombes 


col.lectives d’inhumació de l’època pretalaiòtica (3000-1500 a.C.) i 


principis de la talaiòtica (1500-1000 a.C). Són exclusius de 


Menorca i conserven la mateixa disposició ritual que els sepulcres 


megalíticos o dolmens.

Una petita entrada en la façana dona accés a un corredor o vestíbul 


que comunica amb el pis superior.Els murs laterals tenen una 


lleugera inclinació cap a l’interior i aguenten grans lloses 


megalítiques que cobreixen la cambra inferior i donen lloc al pis 


superior, normalment esfondrat o desaparegut.

Tipològicament, les navetes d'enterrament es diferencien en dos 


tipus que corresponen a dos moments cronològics:

Les tipus intermedi (planta circular o ovalada), més antigues, 


que serien una derivació dels sepulcres megalítics, conservant, 


d’aquests, la seva forma ovalada, el mur de contenció i la llosa 


perforada que dona entrada a la cambra funerària. Un exemple 


és la naveta de Torre Llisà Vell, coneguda popularment com 


"sa cova de ses rates pinyades", en el terme municipal d'Alaior.
Les que tenen planta allargada o de ferradura. Solen tenir una 


“xemeneia” o vestíbul que dona accés a la cambra superior. La 


seva planta també recorda el tipus de vivenda del període 


pretalaiòtic (navetes d’habitació o naviformes). Qualcunes ja no 


presenten llosa foradada, com la des Tudons, i d'altres la tenen 


doble, com la de Son Morell a Ciutadella.


      










         Torre Llisà Vell té planta circular amb l’entrada situada a l’oest, a l'esquerra de la imatgeLlargada i amplada exterior: 11,10 x 10,30m.; llargada i amplada interior: 4,45 x 2,30 metres.

      

El corredor d’accés o dromos forma un petit vestíbul quadrat, que és possible comuniqués amb una cambra superior  que avui no és visible.




La cambra és oval i està coberta amb grans lloses en posició horitzontal.


Un altra exemple de naveta de tipus intermedi és la naveta occidental de Biniac l'Argentina (Alaior).  Situada al costat de la naveta oriental.






Planta circular i cambra ovalada (4,25 m. de llarg per 1,90 


d’ampla) que ha perdut la coberta.


És possible que existís comunicació amb un hipotètic pis o 
cambra superior.
         

Al final del dromos, una llosa perforada, amb un rebaix per 


encaixar la porta, comunica amb la cambra funerària.


La porta llindada s’orienta al sud del monument.


Un exemple de naveta d'enterrament de planta allargada són les 


navetes de Rafal Rubí, la septentrional i la meridional.




Entorn natural on es localitzen els monuments (a l'esquerra i a la dreda de la imatge), al voltant de les tanques de Rafal Rubí (Alaior).




Absis de la naveta meridional de Rafal Rubí.




Façana de la naveta meridional de Ralfal Rubí. Planta en forma de de ferradura allargada i façana (restaurada) de base lleugerament còncava. Llargada i amplada exterior: 16,50 x 8,10m.; llargada i amplada del corredor: 2,65 x 0,90m.;llargada de la cambra superior: 8,90m.;amplada de la cambra superior :1,85m. 



Al final del dromos té una llosa perforada, amb un rebaix on encaixar la “porta”. 

Façana de la naveta septentrional de Rafal Rubí.

Fonaments de la cambra superior de la naveta septentrional de Rafal Rubí.

Detall del dromos i de la llosa perforada amb rebaix.

        Cambra funerària


Per a més informació:  Plantalamor M.Ll. Làrquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural.  Conselleria de cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó, 1991