domingo, 6 de mayo de 2012

La Nau des Tudons. Un poc d'història

     Emile Cartailhac 1892


La Nau des Tudons (Ciutadella) fou saquejada (ja s’havien tret ossos i objectes arqueològics) des de finals del segle XIX quan va ser visitada pel prehistoriador E. Cartailhac. Té planta de ferradura allargada i la forma d'una nau invertida (d'aquí prové en nom de nau o naveta). 
L’any 1959 va ser excavada i restaurada sota la supervisió del prestigiós arqueòleg Lluís Pericot.Fins a l'excavació, la naveta va servir de pont de bestiar.
La darrera restauració i excavació definitiva data de l’any 1975.
Presentava la part de l’absis esfondrada i la cambra superior havia estat parcialment buidada.

Mides exteriors:
Llargada 13,60 m.
Amplada 6,40 m.
Alçada 4,50 m.
Amplada façana 5,85 m.
Mides del corredor a manera de vestíbul gairebé quadrat:
Llargada 1,37 m.
Amplada 1,27 m.
Alçada 3,35 m.
Mides cambra inferior:
Llargada 7,25m.
Amplada 1,87m.
Alçada 2,25 m.
Mides cambra superior:
Llargada 7,10 m.
Amplada 1,90 m..
Alçada 0,85 m.
Segons Lluís Plantalamor Massanet. Larquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó 1991.



     Fotografia Toni Vidal
Presenta un efecte,volgut, de monumentalitat arquitectònica, 

com una manifestació visual d’un poder fruit de l’esforç d’una

col.lectivitat, molt poc corrent durant la prehistòria.

La façana no és recta, presenta una lleugera concavitat.

Es troben aillades, enfora dels assentaments d’hàbitat, en llocs 

visibles i de fàcil accés. Pot ser actuarien de marcador 

d’influència territorial. Originàriament, estaria circumval·lada

per un recinte sagrat, semblanta a un temenos. 

La tècnica constructiva s'anomena ciclòpia. Presenta un doble 

mur: l'intern i l'extern, tal com es pot veure en el plànol, i dues 

cambres.  Es  parteix d'una primera base de grans lloses 

megalítiques (recorda l'estructua dels dolmens) col.locades 

sobre un  sòl pla i rocòs. Les filades de pedra superiors són més 

petites i treballades, i s'encaixen horitzontalment a partir de 

blocs de pedrarectangulars que s'inclinen a mesura que es puja 

en alçada. Dita inclinació interior permet que l'espai a cobrir en 

la part superior sigui menor. Recorda la tècnica de 

l'aproximació de filades. Es desconeix com seria la part 

superior. Pot ser formaria una estructura triangular, com la 

quilla d'un vaixell. Però no hi ha constància de que fos així.

La Nau des Tudons està considerat l'edifici íntegrament 

conservat més antic d'Europa.


                                 Cambra funerària i xemeneia d'accés a la cambra superior. 


                             Cambra superior.



Cambra funerària amb els diferents nivells arqueològics

Les dues primeres capes eren de terra fosca de 15cm cada 


una amb ossos desordenats i en poca quantitat.


El tercer nivell tenia 25cm, de terra quasi blanca i més 


quantitat d’ossos també desordenats.


La 4ª capa era de color marró, d’ossos gairebé podrits  


deposats sobre un llit de pedretes. Hi havia 4 tombes 


assenyalades per una pedra.

Dibuixos de C. Veny.“Las navetas” a Geografia e historia de Menorca. Tom III, 1982

A partir dels descobriments de la cova des Càrritx(1995) 


els botons d’os de perforació en “V” formarien part 


d’una prenda de vestir d’us quotidià que acompanyava 


als difunts en el ritual d’inhumació en que es 


depositaven els cossos directament sobre l’enllosat 


(1450- 1300 a.C.).


S'hi van localitzar al menys les restes d'un centenar 


d'individus inhumats.


Hi havia pocs elements d’ornament personal. El ritual 


canvia a partir 1.100 a.C. amb el protagonisme simbòlic 


del cap i amb el tallat i tenyit ritual dels cabells 


d’algunes de les persones mortes i la introducció en 


petits contenidors tancatsde llenya o banya de bòvid,


que es tapaven amb taps d’os circulars i decorats amb 


cercles com el que podeu observar en el dibuix, trobat a 


la naveta des Tudons.



  Alguns dels vasos de ceràmica procedents de l'excavació de la naveta des Tudons, exposats al Museu de Menorca.



sábado, 5 de mayo de 2012

Les navetes d'enterrament



Els primers menorquins s’adapten a la insularitat amb característiques de l’edat de bronze mitjà i final europeu. Són agricultors i ramaders i construeixen les seves vivendes de pedra en forma de planta de ferradura allargada (conegudes com a naviformes).  


Les primeres construccions funeràries conegudes són els hipogeus de Biniai Nou. Els hipogeus allargaran la seva planta i es començaran a construir els sepulcres megalítics i les navetes d’enterrament.

Les navetes d'enterrament són monuments funeraris, tombes 


col.lectives d’inhumació de l’època pretalaiòtica (3000-1500 a.C.) i 


principis de la talaiòtica (1500-1000 a.C). Són exclusius de 


Menorca i conserven la mateixa disposició ritual que els sepulcres 


megalíticos o dolmens.

Una petita entrada en la façana dona accés a un corredor o vestíbul 


que comunica amb el pis superior.Els murs laterals tenen una 


lleugera inclinació cap a l’interior i aguenten grans lloses 


megalítiques que cobreixen la cambra inferior i donen lloc al pis 


superior, normalment esfondrat o desaparegut.

Tipològicament, les navetes d'enterrament es diferencien en dos 


tipus que corresponen a dos moments cronològics:

Les tipus intermedi (planta circular o ovalada), més antigues, 


que serien una derivació dels sepulcres megalítics, conservant, 


d’aquests, la seva forma ovalada, el mur de contenció i la llosa 


perforada que dona entrada a la cambra funerària. Un exemple 


és la naveta de Torre Llisà Vell, coneguda popularment com 


"sa cova de ses rates pinyades", en el terme municipal d'Alaior.
Les que tenen planta allargada o de ferradura. Solen tenir una 


“xemeneia” o vestíbul que dona accés a la cambra superior. La 


seva planta també recorda el tipus de vivenda del període 


pretalaiòtic (navetes d’habitació o naviformes). Qualcunes ja no 


presenten llosa foradada, com la des Tudons, i d'altres la tenen 


doble, com la de Son Morell a Ciutadella.


      










         Torre Llisà Vell té planta circular amb l’entrada situada a l’oest, a l'esquerra de la imatgeLlargada i amplada exterior: 11,10 x 10,30m.; llargada i amplada interior: 4,45 x 2,30 metres.

      

El corredor d’accés o dromos forma un petit vestíbul quadrat, que és possible comuniqués amb una cambra superior  que avui no és visible.




La cambra és oval i està coberta amb grans lloses en posició horitzontal.


Un altra exemple de naveta de tipus intermedi és la naveta occidental de Biniac l'Argentina (Alaior).  Situada al costat de la naveta oriental.






Planta circular i cambra ovalada (4,25 m. de llarg per 1,90 


d’ampla) que ha perdut la coberta.


És possible que existís comunicació amb un hipotètic pis o 
cambra superior.
         

Al final del dromos, una llosa perforada, amb un rebaix per 


encaixar la porta, comunica amb la cambra funerària.


La porta llindada s’orienta al sud del monument.


Un exemple de naveta d'enterrament de planta allargada són les 


navetes de Rafal Rubí, la septentrional i la meridional.




Entorn natural on es localitzen els monuments (a l'esquerra i a la dreda de la imatge), al voltant de les tanques de Rafal Rubí (Alaior).




Absis de la naveta meridional de Rafal Rubí.




Façana de la naveta meridional de Ralfal Rubí. Planta en forma de de ferradura allargada i façana (restaurada) de base lleugerament còncava. Llargada i amplada exterior: 16,50 x 8,10m.; llargada i amplada del corredor: 2,65 x 0,90m.;llargada de la cambra superior: 8,90m.;amplada de la cambra superior :1,85m. 



Al final del dromos té una llosa perforada, amb un rebaix on encaixar la “porta”. 

Façana de la naveta septentrional de Rafal Rubí.

Fonaments de la cambra superior de la naveta septentrional de Rafal Rubí.

Detall del dromos i de la llosa perforada amb rebaix.

        Cambra funerària


Per a més informació:  Plantalamor M.Ll. Làrquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural.  Conselleria de cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó, 1991

martes, 21 de junio de 2011

L’ hipogeu XXI de la necròpolis de Calascoves

Vista de l'entrada a Calascoves. L'hipogeu XXI es troba a l'esquerra, a l'entrada del costat est del barranc de Biniadrís,  que forma la "Y" grega amb el barrancs de San Domingo. http://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca%20cast/mapa5.htm.

L'hipogeu XXI és el que està situat més al sud de tota la necròpolis. Va ser excavat en la paret vertical del penyal i és de difícil accés ja que es troba a uns 6 metres d'alçada. La cambra funerària és irregular i presenta uns 63 m2 de superfície.

L'excavació d'urgència (degut a l'expoli que patia el jaciment) de l'hipogeu XXI ha pogut documentar noves creences a partit dels objectes recuperats que mostren el ritual d'enterrament. Es calcula que hi podia haver enterrats uns 186 individus, de totes les edats, en un període de temps entre el segle IX-IV a.C.. És l'únic hipogeu de la necròpolis talaiòtica que presenta un pilar exempt de secció irregular circular (més ampla a la part inferior i superior) excavat, similar als que es troben a altres necròpolis com Cala Morell (Ciutadella) o Es Caparrot de Forma (Maó). Dit pilar presenta la particularitat que en la seva part frontal té excavada una mena de capella central que el perfora de banda a banda. Alguns d'aquets pilars podrien tenir un simbolisme que s'ha relacionat amb els recintes de taula i les taules. És com si culturalment es volgués traslladar a l'espai funerari la possible simbologia religiosa practicada als poblats talaiòtics relacionats amb la Taula i el culte meditarrani del Toro.


L'exemple més clar que relaciona la taula amb els espais funeraris i el brau/toro és l'hipogeu nº 2 de Cala Morell (Ciutadella). El pilar vertical és de secció rectangular i presenta un capitell ben diferenciat i esculpit imitant les banyes d'un brau.

El fet que alguns ossos humans de l'hipogeu XXI de Cales Coves tinguessin una coloració fosca, fa pensar que en el ritual funerari el foc tenia un important protagonisme -de forma similar al que Ferández Miranda va documentar en la investigació del recinte de taula de Torralba a on hi havia un gran foc encès-, pot ser en la purificació del recinte, "costum identificada en altres àmbits insulars" (Guerrero, 1986: 1985; Llull et alii 1999).

Així mateix s'han documentat la utilització en el ritual d'estructures de fusta (la majoria són d'ullastre) en forma de civeres (al igual que s'ha documentat a altres hipogeus de Calascoves i a la Cova des Pas) i, pot ser, en forma de troncs d'arbre buits que farien la funció de taüts, seguint patrons similars trobats a Mallorca. Però degut al mal estar no s'ha pogut fer cap reconstrucció aproximada.

Les ofrenes funeràries

Des del punt de vista de les ofrenes funeràries destaca la ceràmica talaiòtica d'encensaris, vasos de font alt i vasos troncocònics. D'entre els objectes metàl.lics de bronze destaquen tres puntes de fletxa, braçalets, torques i collars. També s'han recuperat ganivets de ferro de diferents fulles, etc. La sorpresa va ser la troballa d'una arracada de plata, extraordinària en el contexte prehistòric insular. També es recolliren una gran diversitat de contes de vidre púniques. Les contes més petites de color blau turquesa han resultat ser de faiença, identificades també en el jaciment de la Cova des Càrritx (1999). 

Les presència de vèrtebres caudals de bòvid i les marques d'eines de metall que presenten demostren la desarticulació de la cua de l'animal  per a ser depositada com a ofrena "be per si mateixa, be com a part del banquet funerari que hagués tingut lloc en el moment de l'enterrament".

Per a més informació:

 http://www.arqueobalear.es/articulos/calesco.PDF%20%20-

Si voleu veure un video sobre Cales Coves:

http://www.youtube.com/watch?v=oqxI0QBg-mU

Els Taps

Un altra element localitzat són els anomenats taps tallats a partir de còndils de fèmurs de bòvids, característics de l'edat del ferro, que només es troben en contexts funeraris i dels quals s'en desconeix la seva funció. Cristóbal Veny en la seva investigació sobre la necròpolis (La necrópolis protohistórica de Cales Coves. Menorca. Madrid, 1982) també va recuperar el que anomena "Fragmento de una apófisis de fémur cortada lateralmente en planos verticales, formando una especie de tapón" (p. 100).

Jordi Hernández i Guasch (www.raco.cat/index.php/Pyrenae/.../165141) en el seu estudi de les necròpolis de Son Real i S'Illa des Porros a Mallorca, suposa que el tap "podria assumir la representació d'una espècie d'alt valor econòmic (força de treball i fems + consum càrnic i derivats) i tal vegada funcionar com a element de substitució, atès el seu sacrifici puntual". La seva importància simbòlica es relacionaria "amb un animal vital per a la producció econòmica i reproducció de la vida social (mitologia i culte indígena mediterranis al voltant del brau, relacionat amb la fecunditat). Hernández pensa que hi hauria una "clara intencionalitat d'evitar el consum de vaca/bou en els rituals", i els taps substituirien, simbòlicament, la presència de l'animal en els ritus funeraris.

En general, els taps tenen forma gairebé cònica amb una de les bandes més ampla i semiesfèrica. Solen estar fragmentats i molts d'ells no estan acabats de tallar. Alguns recorden  la punta de la banya del toro (punta que sol estar fragmentada), i en alguns exemplars es pot apreciar les marques de l'eina en la talla (de la part més ampla a la punta) a partir de les arestes, fins arribar a la textura esponjosa del moll d'os. N'hi ha de mides i tipologies molt diverses.

En aquest link podeu veure digitalitzada l'obra de C. Veny La necrópolis protohistórica de Calas Covas. Menorca
http://books.google.es/books?id=0sFr_B2iBaMC&pg=PA424&hl=es&source=gbs_selected_pages&cad=3#v=onepage&q&f=false

jueves, 9 de junio de 2011

Ses arenes de Baix


On es troba la "naveta" de Ses Arenes de Baix ? 
 
El monument es troba aprop de la Naveta des Tudons, en un vall fèrtil que connecta el nord i el sud de l’illa.  És uns 500 anys més antic que la naveta des Tudons (1100-1050 a.C). Es compara el monument amb la naveta oriental de Biniac-L’Argentina, caracteritzada per ser un pont entre els dòlmens i les navetes d'enterrament de planta allargada. Les datacions de ©-14 fetes pel laboratori del Real Institut de Patrimoni Arqueològic de Bèlgica desvelen que fou construït fa uns 3600 anys i fou utilitzat entre l’any 1600 i el 1300 a.C.  


S’hi han localitzat 70 cranis d’ambdós sexes majoritàriament adults, i escassa presència d’infants i ancians

L’estructura megalítica medeix uns 8 m. de llarg per 7,4 d’ample. La cambra funerària fa uns 5 metres quadrats, orientada cap el oest, a la qual s’accedeix a través d’un corredor d’uns 1,8 metres de llarg (a l'esquerra de la matge). Els investigadors el consideren un monument insòlit perquè presenta un triple recinte murari fet amb grans blocs de pedra ben encaixades. El mur central és de planta naviforme, i l’exterior és circular. El mur intermig actua de mur de descàrrega. Els espais entre murs foren emplenats amb roques petites, grava i arena, com es pot veure en la segona imatge. Es suposa que estaria cobert per branques, lloses de roca i fang a manera de túmul, i sense pis superior. 
 Neteja de l'estructura, abans de l'excavació.

Com va quedar quan varen retirar la terra que el cubria.

En què va consistir el rituala d'enterrament ?

Els arqueòlegs pensen que la zona d’exposició dels cadàvers inhumats se situava a l’entrada, els ossos llargs i els 70 cranis sembla que es recollien periòdicament i s’agrupaven en la zona absidal de la cambra funerària (a la dreta de la imatge). Els aixovars són escassos i, excepte alguns objectes de bronze i fragments de ceràmica, han aparegut 70 botons d’os de forma triangular de perforació en “V”. Es suposa que integraven part de la prenda que cubria els morts. Cada botó senyalitza un mort. 

 Botons de forma triangular de perforación en "V" procedents de la Cova des Càrritx. Museu Municipal de Ciutadella. Són semblants als localitzats a ses Arenes de Baix. Formen part del ritual funerari que consistia en enfoltar el cos amb un sudari que envoltava el cos i anava agafat amb aquests botons.

Per a més informació:
 
 

martes, 31 de mayo de 2011

Sa Cova des morts de Mongofre Nou

És una cova funerària tancada amb un mur megalític, situada al costat dret del penyal que dóna accés a la platja de Mongofre Nou. L'estiu de l'any 1992 va ser netejada i es van recollir tots el óssos humans que estavan tirats degut a les expoliacions i saquetjos durant 20 anys. L'excavació va documentar l'enterrament de més de 300 persones que van viure entre els segles IX-VIII a.C .

Vista des de l'interior de la cova, després de la neteja i abans de l'excavació.

Quin ritual funerari s'hi ha trobat ? 

El ritual de enterament s'ha pogut documentar gràcies a l'excavació. Era molt similar al que hem vist a la Cova des pas. Consistia en posar els cossos del morts en posicó fetal i que posiblemen estarien fermants amb cordes. A diferencia de la Cova des Pas, aqui sí que hi havia ofrenes ceràmiques. I la troballa de taps d'os decorats amb cercles concèntrics, podria indicar que  tambe hi podria haver el ritual de guardar els cabells dels morts, com hem vist a la mateixa Cova des Pas i a la des Càrritx.


En aquesta imatge de l'excavació es pot observar com els esquelets estaven superposats i havien estat desordenats degut a les excavacions clandestines. Una de les ofrenes més interessants va ser la troballa d'un pectoral tallat sobre una plaqueta d'os i recobert en una de les seves cares per una làmina de bronze (es pot veure a la imatge). La seva forma recorda la cara estilitzada d'un toro. La part inferior és més estreta i presenta orificis que servirien per penjar varilles verticals. La superior és més ampla i representa de forma esquemàtica les banyes del bou. En el centre té dos orificis que podrien tenir la funció de penjoll. S'han trobat paral.lels fosos en bronze a Calascoves (cova XXXV), as Càrritx i el Museu Municipal de Ciutadella en conserva un amb les varilles penjades.


Per davall de l'estratigrafia anterior, va aparèixer un esquelet sencer d'una dona d'uns 40 anys que va ser inhumada en posició fetal.

En aquesta imatge es pot veure mig esquelet en posició fetal amb ofrenes de ceràmica. Una de les ceràmiques va ser colocada en el centre del cos. Entre la cadera i els peus es poden veure dues ceràmiques més. Es pensa que aquestes ofrenes es feien per acompanyar els difunts en  l'ambient funerari.

Interior de la cova després de l'excavació. A l'esquerra es veu el mur de tancament, i a la dreta es pot veure l'esquelet de la dona sobre el llit funerari.

http://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/viewFile/122730/169883

martes, 10 de mayo de 2011

Cova des Pas

La Cova d'es Pas va ser descoberta l'any 2005. Es troba en el barranc de Trebaluger, en el terme municipal de Ferreries, a uns 3 km de la mar. És una cova de difícil accés perquè es troba a la part central del barranc. El grup d'espeleòlegs que hi va entrar per primera vegada, entre ells Pere Arnau, li va posar el nom a la cova pel pas estret i perillós que té.


Quin ritual nou s'hi ha identificat ?

L'època de les inhumacions daten de 1400-800a.C. Alguns cossos van ser enterrats en civeres de fusta i envoltats en sudaris de pell d'animal. També s'ha descobert que alguns dels cadàvers tenia rams de plantes, flors o fruits (figues, mores) entre els braços i que varen ser col.locat sobre llits de plantes. Algunes d'questes plantes (cereals, ullastre, romaní, margarita, celidònies, asfodeles...) són aromàtiques i els estudiosos pensen que tindrien un simbolisme important en el ritual de l'enterrament ja que s'ha localitzat el pol.len de les flors entre el sudari i el cos de l'esquelet.

El cabell formava part important del ritual, alguns es trobaren impregnats en fang, o de reïnes oloroses de llentiscle, i estaven trençats. També s'han trobat cabells tallats i guardats en contenidors de banya de bou o de cuir, de forma semblant als que es van trobar a la Cova d'es Càrritx.

La majoria del 70 cossos inhumats es trobaven en pocisió fetal i fermats amb cordes. Estaven col.locats per capes, uns damunt els altres. Els investigadors pensen que la població enterrada a la cova podria ser la que vivia al poblat naviforme de Son Mercer, que es troba a prop de la cova, a la part superior del mateix barranc.
Detall d'un esquelet amb restes de plantes entre els braços.

 L'enterrament  també té un caràcter exepcional ja que s'han trobat restes de texits blans i orgànics  (pulmons, musculars i cerebrals) enganxats als ossos. El que s'hagin conservat tan bé pot ser degut a l'espai reduït de la cova (20 metres quadrats), a la superposició dels esquelests que restaven oxigen a l'aire,  la ventilació permanent de la cova i a la salinitat de l'aire.


    Inhumació d'un adult sobre una civera de fusta.

L'home de la trena

Es tracte d’un adult, corpulent, d’uns 170 cm d’estatura. Fou inhumat en posició fetal, i envoltat per un sudari de pell de bòvid fermat a les espatlles i al maluc amb cordes d’espart.
El ritual funerari contemplava el pentinat i trenat dels llargs cabells.
 L’estany és un metall inexistent a les Balears, i possiblement fou importat des del nord de la Península Ibèrica o de les Illes Britàniques.
Un llit funerari d‘herbes i flors recollí el cos del difunt. En la imatge es pot identificar el crani, la posició de les cames (fèmur, tíbia, peroné), els braços( húmer, cúbit i radi), les mans, la columna vertebral i el coxis. 

Detall del crani i la llarga trena. D’entre els objectes personals destaca una agulla de fusta amb arandelles d’estany pur inserida en la trena (a la dreta de la imatge, de color verd) com a adornament. Es podria tractar d’un element de distinció social o que el difunt podria formar part d'un grup social rellevant

Més informació: