Els primers menorquins s’adapten a la insularitat amb característiques de l’edat de bronze mitjà i final europeu. Són agricultors i ramaders i construeixen les seves vivendes de pedra en forma de planta de ferradura allargada (conegudes com a naviformes).
Les primeres construccions funeràries conegudes són els hipogeus de Biniai Nou. Els hipogeus allargaran la seva planta i es començaran a construir els sepulcres megalítics i les navetes d’enterrament.
Les navetes d'enterrament són monuments funeraris, tombes
col.lectives d’inhumació de l’època pretalaiòtica (3000-1500 a.C.) i
principis de la talaiòtica (1500-1000 a.C). Són exclusius de
Menorca i conserven la mateixa disposició ritual que els sepulcres
megalíticos o dolmens.
col.lectives d’inhumació de l’època pretalaiòtica (3000-1500 a.C.) i
principis de la talaiòtica (1500-1000 a.C). Són exclusius de
Menorca i conserven la mateixa disposició ritual que els sepulcres
megalíticos o dolmens.
Una petita entrada en la façana dona accés a un corredor o vestíbul
que comunica amb el pis superior.Els murs laterals tenen una
lleugera inclinació cap a l’interior i aguenten grans lloses
megalítiques que cobreixen la cambra inferior i donen lloc al pis
superior, normalment esfondrat o desaparegut.
que comunica amb el pis superior.Els murs laterals tenen una
lleugera inclinació cap a l’interior i aguenten grans lloses
megalítiques que cobreixen la cambra inferior i donen lloc al pis
superior, normalment esfondrat o desaparegut.
Tipològicament, les navetes d'enterrament es diferencien en dos
tipus que corresponen a dos moments cronològics:
tipus que corresponen a dos moments cronològics:
Les tipus intermedi (planta circular o ovalada), més antigues,
que serien una derivació dels sepulcres megalítics, conservant,
d’aquests, la seva forma ovalada, el mur de contenció i la llosa
perforada que dona entrada a la cambra funerària. Un exemple
és la naveta de Torre Llisà Vell, coneguda popularment com
"sa cova de ses rates pinyades", en el terme municipal d'Alaior.
que serien una derivació dels sepulcres megalítics, conservant,
d’aquests, la seva forma ovalada, el mur de contenció i la llosa
perforada que dona entrada a la cambra funerària. Un exemple
és la naveta de Torre Llisà Vell, coneguda popularment com
"sa cova de ses rates pinyades", en el terme municipal d'Alaior.
Les que tenen planta allargada o
de ferradura. Solen tenir una
“xemeneia” o vestíbul que dona accés a la cambra superior. La
seva planta també recorda el tipus de vivenda del període
pretalaiòtic (navetes d’habitació o naviformes). Qualcunes ja no
presenten llosa foradada, com la des Tudons, i d'altres la tenen
doble, com la de Son Morell a Ciutadella.
“xemeneia” o vestíbul que dona accés a la cambra superior. La
seva planta també recorda el tipus de vivenda del període
pretalaiòtic (navetes d’habitació o naviformes). Qualcunes ja no
presenten llosa foradada, com la des Tudons, i d'altres la tenen
doble, com la de Son Morell a Ciutadella.
Torre Llisà Vell té planta circular amb l’entrada situada a l’oest, a l'esquerra de la imatge. Llargada i amplada exterior: 11,10 x 10,30m.; llargada i amplada interior: 4,45 x 2,30 metres.
El corredor d’accés o dromos forma un petit vestíbul quadrat, que és possible comuniqués amb una cambra superior que avui no és visible.
La cambra és oval i està coberta amb grans lloses en posició horitzontal.
Un altra exemple de naveta de tipus intermedi és la naveta occidental de Biniac l'Argentina (Alaior). Situada al costat de la naveta oriental.
És possible que existís comunicació amb un hipotètic pis o
cambra superior.
Al final del dromos, una llosa perforada, amb un rebaix per
encaixar la porta, comunica amb la cambra funerària.
La porta llindada s’orienta al sud del monument.
Un exemple de naveta d'enterrament de planta allargada són les
navetes de Rafal Rubí, la septentrional i la meridional.
Entorn natural on es localitzen els monuments (a l'esquerra i a la dreda de la imatge), al voltant de les tanques de Rafal Rubí (Alaior).
Absis de la naveta meridional de Rafal Rubí.
Façana de la naveta meridional de Ralfal Rubí. Planta en forma de de ferradura allargada i façana (restaurada) de base lleugerament còncava. Llargada i amplada exterior: 16,50 x 8,10m.; llargada i amplada del corredor: 2,65 x 0,90m.;llargada de la cambra superior: 8,90m.;amplada de la cambra superior :1,85m.
Per a més informació: Plantalamor M.Ll. Làrquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria de cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó, 1991
La cambra és oval i està coberta amb grans lloses en posició horitzontal.
Un altra exemple de naveta de tipus intermedi és la naveta occidental de Biniac l'Argentina (Alaior). Situada al costat de la naveta oriental.
Planta circular i cambra ovalada (4,25 m. de llarg per 1,90
d’ampla) que ha perdut la coberta.
d’ampla) que ha perdut la coberta.
És possible que existís comunicació amb un hipotètic pis o
cambra superior.
Al final del dromos, una llosa perforada, amb un rebaix per
encaixar la porta, comunica amb la cambra funerària.
Un exemple de naveta d'enterrament de planta allargada són les
navetes de Rafal Rubí, la septentrional i la meridional.
Entorn natural on es localitzen els monuments (a l'esquerra i a la dreda de la imatge), al voltant de les tanques de Rafal Rubí (Alaior).
Absis de la naveta meridional de Rafal Rubí.
Façana de la naveta meridional de Ralfal Rubí. Planta en forma de de ferradura allargada i façana (restaurada) de base lleugerament còncava. Llargada i amplada exterior: 16,50 x 8,10m.; llargada i amplada del corredor: 2,65 x 0,90m.;llargada de la cambra superior: 8,90m.;amplada de la cambra superior :1,85m.
Al final del dromos té una llosa perforada, amb un rebaix on encaixar la “porta”.
Façana de la naveta septentrional de Rafal Rubí.
Fonaments de la cambra superior de la naveta septentrional de Rafal Rubí.
Detall del dromos i de la llosa perforada amb rebaix.
Cambra funerària
Per a més informació: Plantalamor M.Ll. Làrquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria de cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Maó, 1991
No hay comentarios:
Publicar un comentario