La Cova d'es Pas va ser descoberta l'any 2005. Es troba en el barranc de Trebaluger, en el terme municipal de Ferreries, a uns 3 km de la mar. És una cova de difícil accés perquè es troba a la part central del barranc. El grup d'espeleòlegs que hi va entrar per primera vegada, entre ells Pere Arnau, li va posar el nom a la cova pel pas estret i perillós que té.
Quin ritual nou s'hi ha identificat ?
L'època de les inhumacions daten de 1400-800a.C. Alguns cossos van ser enterrats en civeres de fusta i envoltats en sudaris de pell d'animal. També s'ha descobert que alguns dels cadàvers tenia rams de plantes, flors o fruits (figues, mores) entre els braços i que varen ser col.locat sobre llits de plantes. Algunes d'questes plantes (cereals, ullastre, romaní, margarita, celidònies, asfodeles...) són aromàtiques i els estudiosos pensen que tindrien un simbolisme important en el ritual de l'enterrament ja que s'ha localitzat el pol.len de les flors entre el sudari i el cos de l'esquelet.
El cabell formava part important del ritual, alguns es trobaren impregnats en fang, o de reïnes oloroses de llentiscle, i estaven trençats. També s'han trobat cabells tallats i guardats en contenidors de banya de bou o de cuir, de forma semblant als que es van trobar a la Cova d'es Càrritx.
La majoria del 70 cossos inhumats es trobaven en pocisió fetal i fermats amb cordes. Estaven col.locats per capes, uns damunt els altres. Els investigadors pensen que la població enterrada a la cova podria ser la que vivia al poblat naviforme de Son Mercer, que es troba a prop de la cova, a la part superior del mateix barranc.
Detall d'un esquelet amb restes de plantes entre els braços.
L'enterrament també té un caràcter exepcional ja que s'han trobat restes de texits blans i orgànics (pulmons, musculars i cerebrals) enganxats als ossos. El que s'hagin conservat tan bé pot ser degut a l'espai reduït de la cova (20 metres quadrats), a la superposició dels esquelests que restaven oxigen a l'aire, la ventilació permanent de la cova i a la salinitat de l'aire.
Inhumació d'un adult sobre una civera de fusta.
L'home de la trena
Es tracte d’un adult, corpulent, d’uns 170 cm d’estatura. Fou inhumat en posició fetal, i envoltat per un sudari de pell de bòvid fermat a les espatlles i al maluc amb cordes d’espart.
El ritual funerari contemplava el pentinat i trenat dels llargs cabells.
L’estany és un metall inexistent a les Balears, i possiblement fou importat des del nord de la Península Ibèrica o de les Illes Britàniques.Un llit funerari d‘herbes i flors recollí el cos del difunt. En la imatge es pot identificar el crani, la posició de les cames (fèmur, tíbia, peroné), els braços( húmer, cúbit i radi), les mans, la columna vertebral i el coxis.
d'un grup social rellevant
Més informació:
