Primer us social de sa Cova des Càrritx (1600/1400 a.C.)

La cova des Càrritx va ser descoberta l'any 1995. Es troba al barranc d'Algendar (Terme municipal de Ciutadella). Es tracta d'una cova cementeri emprada al llarg de 600 anys en la que es varen inhumar més de
 200 persones.


En què consisteix l'animisme descobert a la Cova des Càrritx ? Quina finalitat tindria ?

Una de les coses més interessants que s'hi ha descobert (al final de la sala 4 i entrada a la sala 6) són les marques molt visibles de ditades humanes allargades sobre una colada de fang. Es pensa que les ditades tindrien una finalitat religiosa: protegir-se de les forces “sobrenaturals” o dels poders imaginaris atribuïts a forces naturals (l'interior de la terra simbolitzada per la cova) no controlables pels humans. És un clar exemple d’”animisme”(animar la naturalesa), una forma de transferir les formes de pensar humà a la naturalesa. Aquesta transferència de pensament també està en la base de les primeres manifestacions artístiques.

Quin objecte pot establir alguna relació entre la Cova, la Mare Terra i la Fertilitat ?

 A la sala 7 també s'ha trobat una petita olla de ceràmica de formes arrodonides que sembla que marcava el final del trajecte de dins sa cova (pintat de color morat en el plànol). Té dos pronunciats “mamelons” (pits), encarats cap a l’espectador, que s'han interpretat simbòlicament com la fertilitat, materialitzada en els atributs sexuals femenins associats a la Mare Terra.

Olleta simbòlica amb aplics
Cova des Càrritx, sala 7, n. VCO-5.
Ceràmica.
Alçada 6,8 cm.
1600 -1450 a.n.e.
Lull et alii 1999a, fig. 3.11.

Quin ritual funerari s'hi ha descobert i quins objectes s'empraven en aquest ritual ?

A la sala nº 5 (de color blau fosc, a la part superior del plànol) es va descobrir un dels rituals funeraris més interessants (1.100 a.C.). Consitia en el tallat i tenyit dels cabells amb un pigment vermell d'alguns individus morts; es purificaven en substáncies olioses i es posaven els cabells en contenidors tancats de fusta o de banya de bou. Aquest ritual segurament es relaciona amb el culte al cap. I tambè pot ser es podria relacionar amb un cert grau de diferenció social entre les comunitats humanes que varen emprar la cova per enterrar els seus morts.

Sigui com vulgui, és una forma de recordar per part dels vius les ànimes dels difuntsts, que espiritualment segueixen formant part de la comunitat. Continuen en la memòria del món interior dels vius, rememorant fets vitals, que segueixen nodrint el món sensible del grup que han contribuit a consolidar.

En la fotografía de l'esquerra podem veure: un pectoral de bronze corniforme i amb varilles penjades; una pinta de fusta (part superior dreta) , l´escudella i l'espátula de fusta que s'empraren per tenyir els cabells i els contenidors on guardaven els cabells. Cada contenidor està tapat amb uns taps decorats amb cercles concèntrics gravats amb una gran perfecció.

Vas troncocònic amb espàtula
Cova des Càrritx, sala 5, n. X5-VM-26.
Buxus cf. Balearica (boj).
Alçada 7,2 cm.
1100 - 800 a.n.e.
Lull et alii 1999a, lám. 66.

Taps d'os que servien per tapar els contenidors dels cabells humans.
Cueva de Es Càrritx, sala 1.
Escàpula o costella de mamífer gran.
1100 – 800 a.n.e.
Lull et alii 1999a.

La pinta "màgica". Un dels objectes més interesants és una pinta feta de fusta de boix, posiblement tallada amb ganivets de sílex o de metall i pulida amb arena. Té forma  de rata pinyada (animal relacionat amb el món subterrani de les coves) amb les ales obertes, i és un exemple de com la naturalesa pot servir com a font d'inspiració i transmetre el seu poder "màgic" com a objecte ritual relacionat amb el pentinat i tenyit dels cabells.
 

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1128/5-finestra.html

Més informació a:

Vicente Lull.Rafael Micó.Cristina Rihuete Herrada.Roberto Risch (1999); Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol.

http://www.mnat.es/exposic/pentinar/galeriacas.htm