La Nau des Tudons (Ciutadella) fou saquejada (ja s’havien tret ossos i objectes
arqueològics) des de finals del segle XIX quan va ser visitada pel prehistoriador E.
Cartailhac. Té planta de ferradura allargada i la forma d'una nau invertida (d'aquí prové en nom de nau o naveta).
L’any 1959 va ser excavada i restaurada sota la supervisió del prestigiós arqueòleg Lluís Pericot.Fins a l'excavació, la naveta va servir de pont de bestiar.
La darrera restauració i excavació definitiva data de l’any 1975.
Presentava la part de l’absis esfondrada i la cambra superior havia estat parcialment buidada.
•Mides exteriors:
•Llargada 13,60 m.
•Amplada 6,40 m.
•Alçada 4,50 m.
•Amplada façana 5,85 m.
•Mides del corredor a manera de vestíbul gairebé quadrat:
•Llargada 1,37 m.
•Amplada 1,27 m.
•Alçada 3,35 m.
•Mides cambra inferior:
•Llargada 7,25m.
•Amplada 1,87m.
•Alçada 2,25 m.
•Mides cambra superior:
•Llargada 7,10 m.
•Amplada 1,90 m..
•Alçada 0,85 m.
Segons Lluís Plantalamor Massanet. Larquitectura prehistòrica i protohistòrica de
Menorca i el seu marc cultural Conselleria de
Cultura, Educació i Esports. Govern
Balear. Maó 1991.
Fotografia Toni Vidal
Presenta un efecte,volgut, de monumentalitat arquitectònica,
com una manifestació visual d’un poder fruit de l’esforç d’una
col.lectivitat, molt poc corrent durant la
prehistòria.
La façana no és recta, presenta una lleugera concavitat.
Es troben aillades, enfora dels assentaments d’hàbitat, en llocs
visibles i de fàcil accés. Pot ser actuarien de marcador
d’influència
territorial. Originàriament, estaria circumval·lada
per un
recinte sagrat, semblanta a un temenos.
La tècnica constructiva s'anomena ciclòpia. Presenta un doble
mur: l'intern i l'extern, tal com es pot veure en el plànol, i dues
cambres. Es parteix d'una primera base de grans lloses
megalítiques (recorda l'estructua dels dolmens) col.locades
sobre un sòl pla i rocòs. Les filades de pedra superiors són més
petites i treballades, i s'encaixen horitzontalment a partir de
blocs de pedrarectangulars que s'inclinen a mesura que es puja
en alçada. Dita inclinació interior permet que l'espai a cobrir en
la part superior sigui menor. Recorda la tècnica de
l'aproximació de filades. Es desconeix com seria la part
superior. Pot ser formaria una estructura triangular, com la
quilla d'un vaixell. Però no hi ha constància de que fos així.
La Nau des Tudons està considerat l'edifici íntegrament
conservat més antic d'Europa.
Cambra funerària i xemeneia d'accés a la cambra superior.
Cambra superior.
Cambra funerària amb els diferents nivells arqueològics
Les dues primeres capes eren de terra fosca de
15cm cada
una amb ossos desordenats i en poca quantitat.
una amb ossos desordenats i en poca quantitat.
El tercer nivell tenia 25cm, de terra quasi blanca i més
quantitat d’ossos també desordenats.
La 4ª capa era de color marró, d’ossos gairebé podrits
deposats sobre un llit de pedretes. Hi havia 4 tombes
assenyalades per una pedra.
Dibuixos de C. Veny.“Las navetas” a Geografia e historia de Menorca. Tom III, 1982
A partir dels descobriments de la cova des
Càrritx(1995)
els botons d’os de perforació en “V” formarien part
d’una prenda de vestir d’us quotidià que acompanyava
als difunts en el ritual d’inhumació en que es
depositaven els cossos directament sobre l’enllosat
(1450- 1300 a.C.).
els botons d’os de perforació en “V” formarien part
d’una prenda de vestir d’us quotidià que acompanyava
als difunts en el ritual d’inhumació en que es
depositaven els cossos directament sobre l’enllosat
(1450- 1300 a.C.).
S'hi van localitzar al menys les restes d'un centenar
d'individus inhumats.
Hi havia pocs elements d’ornament personal. El ritual
canvia a partir 1.100 a.C. amb el protagonisme simbòlic
del cap i amb el tallat i tenyit ritual dels cabells
d’algunes de les persones mortes i la introducció en
petits contenidors tancats, de llenya o banya de bòvid,
que es tapaven amb taps d’os circulars i decorats amb
cercles com el que podeu observar en el dibuix, trobat a
la naveta des Tudons.
Alguns dels vasos de ceràmica procedents de l'excavació de la naveta des Tudons, exposats al Museu de Menorca.
